MOXIE: LA REVOLUCIÓ DE LES NOIES de Jennifer Mathieu

Tot i que no es tracta d'un diari personal, l'estil és similar: avui m'he llevat, he esmorzat cereals, a l'insti les classes són un pal... La trama comença a atrapar el lector quan la Viv, la protagonista, cansada del comportament sexista d'alguns dels seus companys de classe, decideix crear un fanzín reivindicatiu que fa córrer per l'institut en el més absolut dels anonimats. Aconsegueix que moltes noies s'adhereixin al moviment i considerin important canviar certs aspectes denigrants de l'institut.

La novel·la vol ser un exemple de com un grup de persones ben organitzades poden millorar el seu entorn proper. El context ens resulta una mica llunyà, fins i tot pot semblar grotesc. De tota manera, és un llibre necessari per tenir referents, per aclarir límits en una edat on te'ls tornes a qüestionar, per agafar perspectiva i creure en el canvi.

Hi ha punts de reflexió que m'han semblat interessants, per exemple, on ha quedat l'esperit rebel que tenia la mare de la Viv quan era jove i en el qual s'inspira la seva filla? També l'ambigüitat de sentiments en les noies, quan els seus companys comencen la competició anual de quina és la que està més bona de l'institut.

Una novel·la per escoltar amb grups que formen part del moviment Riot Grrrl de fons, grups que inspiren i serveixen de referent a la protagonista. 

ON NEIXEN LES OMBRES de David Lozano

 

Una nit que està sol a casa jugant amb l’ordinador, l’Álex rep equivocadament la contrasenya per entrar a una pàgina web enigmàtica. A partir d’aquí, poca cosa més sabem d’ell, a part que desapareix d’un dia per l’altre. Malgrat que tot sembla indicar que el noi se'n per voluntat pròpia, els seus amics no se n’acaben de fiar. Aviat descobriran proves evidents que es tracta d’un segrest i decidiran prendre la iniciativa i endinsar-se en una trama més complicada del que s’esperen.

No es pot dir que sigui una novel·la negra brillant però, en general, està ben construïda. Hi apareixen els principals ítems del gènere i serveix com a excusa per parlar de les tècniques del suspens: atmosfera, clixés, girs, estil, etc. S’hi troba a faltar una mica d’intriga i dinamisme. Als clubs de lectura de l’institut ha funcionat de manera irregular. L’inici els ha semblat lent i el final massa precipitat tot i que, en general, han gaudit de la lectura. Per amenitzar-ho una mica, hem fet el club a la part més obscura i desconeguda de l’institut, a la llum de quatre espelmes i amb música d’ambient per intentar reproduir un dels decorats de la novel·la.