Tot i que no es tracta d'un diari personal, l'estil és similar: avui m'he llevat, he esmorzat cereals, a l'insti les classes són un pal... La trama comença a atrapar el lector quan la Viv, la protagonista, cansada del comportament sexista d'alguns dels seus companys de classe, decideix crear un fanzín reivindicatiu que fa córrer per l'institut en el més absolut dels anonimats. Aconsegueix que moltes noies s'adhereixin al moviment i considerin important canviar certs aspectes denigrants de l'institut.
La novel·la vol ser un exemple de com un grup de persones ben organitzades poden millorar el seu entorn proper. El context ens resulta una mica llunyà, fins i tot pot semblar grotesc. De tota manera, és un llibre necessari per tenir referents, per aclarir límits en una edat on te'ls tornes a qüestionar, per agafar perspectiva i creure en el canvi.
Hi ha punts de reflexió que m'han semblat interessants, per exemple, on ha quedat l'esperit rebel que tenia la mare de la Viv quan era jove i en el qual s'inspira la seva filla? També l'ambigüitat de sentiments en les noies, quan els seus companys comencen la competició anual de quina és la que està més bona de l'institut.
Una novel·la per escoltar amb grups que formen part del moviment Riot Grrrl de fons, grups que inspiren i serveixen de referent a la protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada