I si al mig d’un camp de refugiats del Sàhara Occidental hi pogués haver bellesa? I si Gonzalo Moure aconseguís trobar-la i explicar-nos-la en un magnífic relat?
El Kori és un nen sordmut que viu al mig de la hamada i que estableix una relació d’amistat molt estreta amb un camell. Els camells són animals remugants, per tant, el Kori llegeix els llavis del seu nou amic de la mateixa manera com llegeix els llavis de les persones. Les paraules del camell són tan punyents que desvetllarà la necessitat del nen de plasmar-les damunt d’un paper encara que això vulgui dir haver de superar els obstacles d’aprenentatge que li provoca la seva condició de sordmut. Malauradament, aquesta no serà la prova més dura que li depara el relat.
Vam proposar aquest llibre en un club de lectors d’entre 10 i 11 anys. Tot i que no teníem clara quina seria l’acceptació que tindria, el cert és que la majoria dels assistents van valorar molt positivament la poètica d’aquest narració curta, intensa, dura, impactant. La vida en un camp de refugiats, la problemàtica del Sàhara Occidental, la poesia, l’exili... totes aquestes lectures el converteixen en una novel·la breu apta per una àmplia franja d’edat. Les il·lustracions de la Maria Girón hi acaben de donar l’atmosfera perfecta amb els colors tòrrids i càlids i els espais simples però contundents del desert.
La lectura pot anar acompanyada de la visualització del curtmetratge de Juan Antonio Moreno Amador on es tradueix, amb molta delicadesa, l’univers de sons i sorolls del Kori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada