A LA PISCINA. TOT UN ESTIU A L'AIRE LLIURE de Will Gmehling

 

És aquella mena de novel·la on l’autor escull un fragment anodí i insípid de la vida dels seus personatges i l’encabeix entremig d’una coberta. Com a lectors adults, ja sabem que això és una trampa, que no hi ha cap fragment de cap vida que es consideri anodí o insípid, si la mirada del seu narrador ha decidit que no ho sigui. Realment, en aquesta història no hi trobem grans proeses, tot i que n'hi ha; ni grans històries d’amor, tot i que també n'hi ha; ni grans aventures, tot i que també. L’única cosa gran és la personalitat dels germans Bukowski i la capacitat que tenen de convertir l’estiu a la piscina en tot un univers. Els que heu passat algun estiu semblant, estic segura que ja sabeu de què parlo.

Que si el recomanaria a un lector adolescent? Primer demaneu-li si sap a quina hora apuja la persiana el veí de davant de casa. Si la resposta és afirmativa, si li agrada espiar pel forat del pany sense dir res, llavors sí, aquest llibre fa per a ell.

PARAULES DE CARAMEL de Gonzalo Moure

 

I si al mig d’un camp de refugiats del Sàhara Occidental hi pogués haver bellesa? I si Gonzalo Moure aconseguís trobar-la i explicar-nos-la en un magnífic relat?

El Kori és un nen sordmut que viu al mig de la hamada i que estableix una relació d’amistat molt estreta amb un camell. Els camells són animals remugants, per tant, el Kori llegeix els llavis del seu nou amic de la mateixa manera com llegeix els llavis de les persones. Les paraules del camell són tan punyents que desvetllarà la necessitat del nen de plasmar-les damunt d’un paper encara que això vulgui dir haver de superar els obstacles d’aprenentatge que li provoca la seva condició de sordmut. Malauradament, aquesta no serà la prova més dura que li depara el relat.

Vam proposar aquest llibre en un club de lectors d’entre 10 i 11 anys. Tot i que no teníem clara quina seria l’acceptació que tindria, el cert és que la majoria dels assistents van valorar molt positivament la poètica d’aquest narració curta, intensa, dura, impactant. La vida en un camp de refugiats, la problemàtica del Sàhara Occidental, la poesia, l’exili... totes aquestes lectures el converteixen en una novel·la breu apta per una àmplia franja d’edat. Les il·lustracions de la Maria Girón hi acaben de donar l’atmosfera perfecta amb els colors tòrrids i càlids i els espais simples però contundents del desert.

La lectura pot anar acompanyada de la visualització del curtmetratge de Juan Antonio Moreno Amador on es tradueix, amb molta delicadesa, l’univers de sons i sorolls del Kori.  

ESPERANT A MISTER BOJANGLES d'Olivier Bourdeaut

 

Una novel·la curta i intensa, gairebé tan intensa com la relació entre la parella protagonista a través dels ulls del seu fill i narrador. Aquesta parella esbojarrada i apassionada, apassionada per la festa, per la diversió, per la pròpia passió... que de seguida ens començarà a grinyolar, a fer-nos sentir incòmodes i a mostrar-nos quina és la fractura entre la vida sense limitacions i la vida convencional. Una història veloç que no té gaire temps pels aprofundiments, però que toca temes complexos d’una forma punyent. Pels nombrosos punts de reflexió que ofereix, la veig molt adequada pels últims cursos de secundària.

AVENTURES D'UN FLAUTISTA ANOMENAT TRISTRÀS d'Iban Barrenetxea

Com diu el títol, el Tristràs és un músic de carrer que viu del seu art. El Tristràs no coneix els seus orígens ni té un futur gaire definit. Un dia se li presenten tres corbs que resulten ser les seves padrines. Li faran tres regals: una corda, una espelma i una predicció. A partir d’aquí, comença l’epopeia del nostre jove protagonista on no podrà defugir el seu destí ni ignorar les seves arrels. 

Que el Barrenetxea il·lustrador té un estil inconfusible, això no ho dubta ningú, però que el Barrenetxea escriptor també té un segell propi, cada vegada ho tenim tots més clar. Quan llegeixes les històries de l’autor basc tens l’agradable sensació que algú ha posat dins d’una ampolla el bo i millor dels contes clàssics, de les novel·les d’aventures que llegíem al segle passat i, fins i tot, unes gotetes dels grans àlbums referents. El còctel és una novel·la que ens farà passar una bona estona entremig d’escenes esbojarrades, peripècies i una atmosfera d’aquelles de bosc endins o de ciutats de maons grisos i carrerons bulliciosos on no hi faltarà fantasia, humor i un final feliç.

CRONICAS DE JUVENTUD de Guy Delisle

Un còmic bastant necessari per als adolescents que ronden la majoria d’edat i que estan a punt de trobar-se en la mateixa situació que el protagonista: el salt de la vida estudiantil a la professional. 

Delisle descriu aquesta etapa sense grans focs d’artifici, amb certa desídia, com una mena de tràmit.  De tota manera, no deixa de ser una experiència que deixa petja. Per què, sinó, l’autor hauria pujat a la màquina del temps i hauria viatjat uns quaranta anys enrere? Va ser llavors que va treballar en una fàbrica de paper durant tres estius, per poder-se costejar els estudis. Rere el decorat anodí i insubstancial s’hi amaga aquell sentiment estètic i pseudofilosòfic que traspuen totes les fàbriques. Cadascuna de les coneixences que farà entre màquines sorolloses i rotlles de paper gegants li proporcionarà una lliçó de vida. De resquitllada, també ens parla de les difícils relacions entre pares i fills durant aquesta etapa.

Un punt molt a favor és que l'autor no fa reflexions però sí que convida a fer-les. Un bon llibre per a joves amb la vida professional per davant tot i que, alerta, cal avisar-los que, més enllà de la fàbrica, no tothom (o gairebé ningú) troba una feina escaient a la tercera trucada, com va tenir la sort d’aconseguir Delisle.

NO-RES de Janne Teller

 

Heus ací un llibre controvertit, fins i tot catalogat de perillós i que s'ha arribat a qüestionar si havíem de tenir a la biblioteca de l'institut o no.

Un dia en Pierre Anthon puja dalt d'una prunera i etziba als seus companys de classe que res no importa a la vida. Els seus companys protesten i volen demostrar-li que s'equivoca. Elaboren un pla per convèncer-lo però diguem que la cosa se'ls hi en va una miqueta de les mans.

No vull donar més pistes però realment és una lectura duríssima, que et qüestiona encara que no ho vulguis, que et posa contra les cordes. La veritat és que no és un llibre que prohibiria, com ha passat en alguns països, però potser tampoc el convertiria en una lectura obligatòria, com ha passat en altres. En una nota al final del llibre, Teller diu que hi ha llum, en l'afirmació d'en Pierre Anthon, però la veritat és que, segons el meu parer, el lector ha d'estar disposat a apujar les persianes d'aquesta història fins al capdamunt, per poder-hi deixar entrar la claror, i no és un esforç banal. Per tant, el recomanaria a un lector adolescent preparat i, per la resta, en faria un bon acompanyament. Tant en un cas com en l'altre, se'n pot treure molt suc.

En certa manera pot recordar El senyor de les mosques o L'onada o, fins i tot, una versió hardcore de El club dels poetes morts. Posem una colla d'adolescents manipulables en una situació límit i ja veureu en quin embolic es fiquen. De tota manera, a mi cap d'aquestes històries no m'ha provocat com ho ha aconseguit fer NO-RES. No és tant per les imatges dures que exposa sinó per les preguntes que ens planteja. I, com en els bons llibres, tan sols trobem respostes a les preguntes amb més i més preguntes, per exemple, per què ens entestem en veure el sense sentit de la vida com una càrrega en comptes de com un alliberament?

MOXIE: LA REVOLUCIÓ DE LES NOIES de Jennifer Mathieu

Tot i que no es tracta d'un diari personal, l'estil és similar: avui m'he llevat, he esmorzat cereals, a l'insti les classes són un pal... La trama comença a atrapar el lector quan la Viv, la protagonista, cansada del comportament sexista d'alguns dels seus companys de classe, decideix crear un fanzín reivindicatiu que fa córrer per l'institut en el més absolut dels anonimats. Aconsegueix que moltes noies s'adhereixin al moviment i considerin important canviar certs aspectes denigrants de l'institut.

La novel·la vol ser un exemple de com un grup de persones ben organitzades poden millorar el seu entorn proper. El context ens resulta una mica llunyà, fins i tot pot semblar grotesc. De tota manera, és un llibre necessari per tenir referents, per aclarir límits en una edat on te'ls tornes a qüestionar, per agafar perspectiva i creure en el canvi.

Hi ha punts de reflexió que m'han semblat interessants, per exemple, on ha quedat l'esperit rebel que tenia la mare de la Viv quan era jove i en el qual s'inspira la seva filla? També l'ambigüitat de sentiments en les noies, quan els seus companys comencen la competició anual de quina és la que està més bona de l'institut.

Una novel·la per escoltar amb grups que formen part del moviment Riot Grrrl de fons, grups que inspiren i serveixen de referent a la protagonista.