AVENTURES D'UN FLAUTISTA ANOMENAT TRISTRÀS d'Iban Barrenetxea

Com diu el títol, el Tristràs és un músic de carrer que viu del seu art. El Tristràs no coneix els seus orígens ni té un futur gaire definit. Un dia se li presenten tres corbs que resulten ser les seves padrines. Li faran tres regals: una corda, una espelma i una predicció. A partir d’aquí, comença l’epopeia del nostre jove protagonista on no podrà defugir el seu destí ni ignorar les seves arrels. 

Que el Barrenetxea il·lustrador té un estil inconfusible, això no ho dubta ningú, però que el Barrenetxea escriptor també té un segell propi, cada vegada ho tenim tots més clar. Quan llegeixes les històries de l’autor basc tens l’agradable sensació que algú ha posat dins d’una ampolla el bo i millor dels contes clàssics, de les novel·les d’aventures que llegíem al segle passat i, fins i tot, unes gotetes dels grans àlbums referents. El còctel és una novel·la que ens farà passar una bona estona entremig d’escenes esbojarrades, peripècies i una atmosfera d’aquelles de bosc endins o de ciutats de maons grisos i carrerons bulliciosos on no hi faltarà fantasia, humor i un final feliç.

CRONICAS DE JUVENTUD de Guy Delisle

Un còmic bastant necessari per als adolescents que ronden la majoria d’edat i que estan a punt de trobar-se en la mateixa situació que el protagonista: el salt de la vida estudiantil a la professional. 

Delisle descriu aquesta etapa sense grans focs d’artifici, amb certa desídia, com una mena de tràmit.  De tota manera, no deixa de ser una experiència que deixa petja. Per què, sinó, l’autor hauria pujat a la màquina del temps i hauria viatjat uns quaranta anys enrere? Va ser llavors que va treballar en una fàbrica de paper durant tres estius, per poder-se costejar els estudis. Rere el decorat anodí i insubstancial s’hi amaga aquell sentiment estètic i pseudofilosòfic que traspuen totes les fàbriques. Cadascuna de les coneixences que farà entre màquines sorolloses i rotlles de paper gegants li proporcionarà una lliçó de vida. De resquitllada, també ens parla de les difícils relacions entre pares i fills durant aquesta etapa.

Un punt molt a favor és que l'autor no fa reflexions però sí que convida a fer-les. Un bon llibre per a joves amb la vida professional per davant tot i que, alerta, cal avisar-los que, més enllà de la fàbrica, no tothom (o gairebé ningú) troba una feina escaient a la tercera trucada, com va tenir la sort d’aconseguir Delisle.

NO-RES de Janne Teller

 

Heus ací un llibre controvertit, fins i tot catalogat de perillós i que s'ha arribat a qüestionar si havíem de tenir a la biblioteca de l'institut o no.

Un dia en Pierre Anthon puja dalt d'una prunera i etziba als seus companys de classe que res no importa a la vida. Els seus companys protesten i volen demostrar-li que s'equivoca. Elaboren un pla per convèncer-lo però diguem que la cosa se'ls hi en va una miqueta de les mans.

No vull donar més pistes però realment és una lectura duríssima, que et qüestiona encara que no ho vulguis, que et posa contra les cordes. La veritat és que no és un llibre que prohibiria, com ha passat en alguns països, però potser tampoc el convertiria en una lectura obligatòria, com ha passat en altres. En una nota al final del llibre, Teller diu que hi ha llum, en l'afirmació d'en Pierre Anthon, però la veritat és que, segons el meu parer, el lector ha d'estar disposat a apujar les persianes d'aquesta història fins al capdamunt, per poder-hi deixar entrar la claror, i no és un esforç banal. Per tant, el recomanaria a un lector adolescent preparat i, per la resta, en faria un bon acompanyament. Tant en un cas com en l'altre, se'n pot treure molt suc.

En certa manera pot recordar El senyor de les mosques o L'onada o, fins i tot, una versió hardcore de El club dels poetes morts. Posem una colla d'adolescents manipulables en una situació límit i ja veureu en quin embolic es fiquen. De tota manera, a mi cap d'aquestes històries no m'ha provocat com ho ha aconseguit fer NO-RES. No és tant per les imatges dures que exposa sinó per les preguntes que ens planteja. I, com en els bons llibres, tan sols trobem respostes a les preguntes amb més i més preguntes, per exemple, per què ens entestem en veure el sense sentit de la vida com una càrrega en comptes de com un alliberament?

MOXIE: LA REVOLUCIÓ DE LES NOIES de Jennifer Mathieu

Tot i que no es tracta d'un diari personal, l'estil és similar: avui m'he llevat, he esmorzat cereals, a l'insti les classes són un pal... La trama comença a atrapar el lector quan la Viv, la protagonista, cansada del comportament sexista d'alguns dels seus companys de classe, decideix crear un fanzín reivindicatiu que fa córrer per l'institut en el més absolut dels anonimats. Aconsegueix que moltes noies s'adhereixin al moviment i considerin important canviar certs aspectes denigrants de l'institut.

La novel·la vol ser un exemple de com un grup de persones ben organitzades poden millorar el seu entorn proper. El context ens resulta una mica llunyà, fins i tot pot semblar grotesc. De tota manera, és un llibre necessari per tenir referents, per aclarir límits en una edat on te'ls tornes a qüestionar, per agafar perspectiva i creure en el canvi.

Hi ha punts de reflexió que m'han semblat interessants, per exemple, on ha quedat l'esperit rebel que tenia la mare de la Viv quan era jove i en el qual s'inspira la seva filla? També l'ambigüitat de sentiments en les noies, quan els seus companys comencen la competició anual de quina és la que està més bona de l'institut.

Una novel·la per escoltar amb grups que formen part del moviment Riot Grrrl de fons, grups que inspiren i serveixen de referent a la protagonista. 

ON NEIXEN LES OMBRES de David Lozano

 

Una nit que està sol a casa jugant amb l’ordinador, l’Álex rep equivocadament la contrasenya per entrar a una pàgina web enigmàtica. A partir d’aquí, poca cosa més sabem d’ell, a part que desapareix d’un dia per l’altre. Malgrat que tot sembla indicar que el noi se'n per voluntat pròpia, els seus amics no se n’acaben de fiar. Aviat descobriran proves evidents que es tracta d’un segrest i decidiran prendre la iniciativa i endinsar-se en una trama més complicada del que s’esperen.

No es pot dir que sigui una novel·la negra brillant però, en general, està ben construïda. Hi apareixen els principals ítems del gènere i serveix com a excusa per parlar de les tècniques del suspens: atmosfera, clixés, girs, estil, etc. S’hi troba a faltar una mica d’intriga i dinamisme. Als clubs de lectura de l’institut ha funcionat de manera irregular. L’inici els ha semblat lent i el final massa precipitat tot i que, en general, han gaudit de la lectura. Per amenitzar-ho una mica, hem fet el club a la part més obscura i desconeguda de l’institut, a la llum de quatre espelmes i amb música d’ambient per intentar reproduir un dels decorats de la novel·la.

 

EL FAMOSÍSSIM CATÀLEG DE WALKER&DOWN de Davide Morosinotto

 

A principis del s. XX, a Mississipí, quatre amics pesquen accidentalment una llauna. De dins de la llauna en surt una pila de fang i tres dòlars. Decideixen comprar un objecte del famosíssim catàleg de Walker&Down però, en comptes d’arribar-los el paquet que volien, els n’arriba un altre amb un rellotge atrotinat. A partir d’aquí es desencadenen les aventures més trepidants i meravelloses que he llegit des de La mona de l’assassí.

La novel·la està molt ben documentada i, com a lectors, ens permet fer un viatge increïble al Mississipí de l’època. L’autor aprofita per tractar alguns temes a mode de denúncia (segregació racial, desigualtat de gènere, capitalisme galopant) però mai en un sentit alliçonador sinó com a part del context. L’aventura està per damunt de tot i en tot moment.

La història està dividida en quatre parts i cadascuna d’elles l’explica una veu narrativa diferent, una per a cada protagonista. Personalment, m’esperava més de la veu d’en Tit, el nen autista que és l’últim d’intervenir, així com també m’hauria agradat que hagués tingut un paper més rellevant en la resolució final. De totes formes, els quatre personatges estan molt ben aconseguits i, cadascun a la seva manera, són captivadors i divertits.

L’edició està molt ben cuidada i al llarg de la història podem veure parts del catàleg, mapes del recorregut per on avancen els protagonistes i, cap al final, retalls de diaris vinculats amb l’argument. Tan sols m’hi ha faltat un mapa una mica més generalista per ajudar al lector a situar l’estat de Mississipí i el recorregut que fan els protagonistes. També hi trobem alguna aclucada d’ull a altres grans novel·les d’aventures: evidentment a les de Twain, però també a Charlie i la fàbrica de xocolata, La invenció d’Hugo Cabret i alguna altra que se’m deu haver escapat (ai, aquell home estrafolari que viatja d’amagat al vagó del bestiar...).

Que ben acostumats que ens té la col·lecció de El jardí secret de Viena a tots aquells que ens agraden les novel·les d’aventures!

LA GUERRA DE CATHERINE de Julia Billet i Claire Fauvel

 

Un còmic que explica la història de la Rachel, una noia jueva que viu l’adolescència en la França de la Segona Guerra Mundial. En realitat, la guerra de Catherine no parla de trinxeres ni de camps de batalla, parla de les altres guerres, de les silencioses, de les que van haver de lliurar milers de persones afectades pel conflicte. La Rachel espera els seus pares a una llar d’acollida per a infants de Sèvres. Quan ha de fugir d’allà per escapar dels alemanys, la filosofia pedagògica de Sèvres ja ha calat molt endins de la seva ànima. Això la converteix en una noia forta, plena de passions i esperances malgrat viure un context difícil. Un llibre dur però que es converteix en una lectura amable gràcies a les il·lustracions clares i  al caràcter enlluernador de la protagonista.

NASCUTS PER SER BREUS de Toni Mata

En aquesta distopia ens situem en un món desigual dividit entre els Eterns (persones que poden pagar-se un tractament per no envellir) i els Breus (persones que viuen esclavitzades recol·lectant la principal substància del tractament). Com que la població no pot superar els deu mil milions d’habitants, cada vegada que se supera aquesta xifra, s’extermina un dels suburbis on viuen els Breus. Novel·la que ha funcionat molt bé en els clubs de lectura de l’institut. D’entrada els ha costat afrontar una novel·la coral de diferents trames, però de seguida han sabut veure els avantatges de les múltiples perspectives. Les preguntes que s’han plantejat són: la vida deixa de tenir sentit, si és eterna? Els instints més primaris sempre acaben guanyant els ideals més honestos? Si deleguem el comandament del poder a uns pocs escollits deixem de ser responsables davant les injustícies?

SNAPDRAGON de Kat Leyh

SNAPDRAGON de Kat Leyh

 

El típic còmic que comences amb molta il·lusió sense saber-ne res de res, que t’enamora perquè l’edició ja es veu que és impecable i perquè les il·lustracions tenen un noséquè ple de promeses. L’inici no decep: personatges atractius, interrogants que atrapen, colors vius... Cap a la meitat hi ha un moment de fluixera, quan descobreixes que la temàtica és la mateixa que t’has trobat en la gran majoria d’obres lij dels últims mesos. Però després, amb una mica de fantasia, l’autora sap donar-li la volta, va una mica més enllà o potser simplement explica les mateixes coses que els altres però d’una manera diferent. Tot plegat no diu res de nou, no en sortirem sabent res que no sabéssim, però la lectura és acolorida, insòlita i entranyable, possiblement de les millors dins d’aquesta temàtica.